Mar 15

LA NEVADA DE SANT MATIES DE 1944

Basat en el relat que en fa la Teresa Carré en la seva llibreta d’estudi.

Amb aquest nom passarà a la història d’Arbolí la nevada més gran que es recorda… Asseguren els més vells que els seus avantpassats parlaven d’una de quatre pams i una que recordaven ells que vindria a ser la meitat de l’actual.

Després d’un fred hivern a finals de febrer de l’any de traspàs de 1944. Cinquè any d’acabada la Guerra Civil. En curs el cinquè any de la Guerra Mundial. Coincidint amb els horrorosos combats de » Neptuno» i » Cassino «. Essent alcalde del poble Antonio Pàmies, jutge de pau Josep Tafunell. Secretari municipal Josep Nadal, mestre nacional Alfonso Bayerri i capellà regent Josep Ferré Fortuny, va caure la gran nevada que va ser general a tot Catalunya.

A Barcelona va ser temporal d’aigua. A Lleida capital el gruix de neu arribà a un metre, si bé tan al sud com al nord de la ciutat es va arribar a un metre i mig. Un pam a Reus i mig a Tarragona.

Set pams a La Febró, Gallicant, Mas de les Moreres i Cornudella.

 

ORDRE CRONOLÒGIC DE LA NEVADA A ARBOLÍ

 

Dia 23 de febrer de 1944.- Començà a nevar a la tarda i ho féu també tota la nit.

Dia 24.- Al matí hi havia un pam i quart. No neva en tot el matí. A la tarda comença a nevar copiosament i no para en tota la nit.

Dia 25.- Al dia 25 Sant Matíes, hi havia un gruix de neu de sis pams menys quart. Tot el matí que els homes, amb pales, obren camins pels carrers, com havien fet també el dia abans. No va parar de nevar en tot el dia. La neu arribà al seu màxim gruix a set pams menys quart. El poble quedà totalment incomunicat.

Dia 26.- No es para de treballar per treure neu.

Dia 27.- Diumenge . Les funcions religioses es celebren amb normalitat. Se suspèn la vetllada de teatre anunciada pels joves. Afegeix també la Teresina – L’alegria del diumenge se’n ressent per l’absència dels simpàtics masovers-.

– comença el desgel –

Dia 28.- Desglaça tot el dia i el gruix de la neu es redueix una tercera part.

Dia 29.- S’intenta sortir del poble i arribar fins al cap del Grao. Arriben les primeres notícies de Gallicant.

Dia 1 de març.- El correu local, amb un lloable esforç, reprèn el seu servei ( Cal fer notar que s’havia d’anar a buscar-lo a peu a Alforja ) Avui també s’ha establert comunicació amb la Vall.

Dia 3.- Arriben les primeres notícies de les planes. Joan Baptista Pámies i el seu germà Sinfirià, arriben esgotats i els atenen a Cal Tindo.

Dia 4.- Amb improvisats trineus arriben de Gallicant amb les mules.

Día 5.- Josep M. Pàmies va fins al Molí de la Casada, a portar-los pa i tabac. Contava que havien estat més contens pel tabac que pel pa. A la tornada, que la neu estava més tova, va tenir moltes dificultats per arribar al poble.

Dia 7.- S’obre pas fins al coll d’Alforja.

Dia 19.- Sant Josep. Queden encara força restes de la nevada.

Dia 2 d’abril.- Diumenge de Rams. Es pot considerar per acabada la gran nevada.

El forn va continuar funcionant i pa no en va faltar. A la botiga no va quedar res, fins hi tot el rastre d’alls va quedar buit. Ben entrat el més de maig encara quedaven restes d’una gran congesta que es va formar a l’hort del Rufino a Mas d’en Xexo.

Per Jordi Pàmies