Ara farà un any que va sortir a la llum aquesta petita publicació L’auca de la font d’Arbolí, un projecte personal que em va acostar a la història del poble i a la seva gent. Un any després, 36 infants de l’escola de Riudoms vindran a conèixer el poble a través del relat de l’auca i dels racons on l’aigua pren protagonisme i forma de vida. És per això que m’animo a inaugurar aquest bloc amb una petita aproximació a aquest treball. Un vincle creatiu i humà en forma de conte. El mateix vincle que em connecta amb Arbolí i amb La Devesa.
Una auca és un tipus de document artístic propi de la cultura catalana. Sempre tracta algun tema específic explicat com una història. Tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos, al peu de cada vinyeta, fent un rodolí.
Aquesta publicació és una interpretació d’aquesta tradició. 4 versos amb rimes majoritàriament consonants i de mètrica lliure acompanyen cadascuna de les 38 vinyetes. El llenguatge és popular i quotidià, el dibuix és fresc, amb tons de fantasia i d’estil personal. Són finestres al passat, present i futur de la font d’Arbolí que barregen una tendra imaginació, quasi de conte. Fora del format tradicional, l’auca de la font d’Arbolí es presenta ara en aquesta petita publicació de 44 pàgines. Recull històries, relats, episodis, anècdotes i somnis entorn de l’aigua, la font del poble i el riu, portadors de vida.
L’auca de la font d’Arbolí va sorgir com un petit corriol d’impuls vital, el mateix que fa brollar l’aigua. La necessitat de conèixer millor el lloc on sóc, les vivències de les pedres que trepitjo i que han sigut traslladades per l’aigua, les escenes que ha contemplat la font, són la màgia de l’aventura. Igual que les arrels busquen l’aigua, aquestes preguntes em van portar a teixir una particular i personal investigació feta de passejos, converses i contes que s’obren aquí.
Cada font és un tresor, per gran o petita que sigui, neteja, purifica, refresca i ens torna l’alè. Les fonts, els rius, els dolls, les mines, els salts, els corriols, els torrents, els gorgs, els brolls, les sèquies, totes, contenen el regust i la memòria de les terres que travessen. Contenen el perfecte moviment cíclic, el perfecte estat fluídic i el perfecte continuo del que forma part l’aigua. Som l’aigua que bevem dels fruits que ens dóna, l’aigua que ens mulla dels núvols que ploren, l’aigua que s’evapora de les profunditats del mar. Som l’aigua del nostre paisatge.
L’aigua d’Arbolí, com moltes altres aigües, ve de pous subterranis fets de roques hidratades que troben sortida per petits fils, més frondosos que les nostres pestanyes. La font d’Arbolí mai ha deixat de rajar, ningú mai l’ha vista seca. L’aigua de la font d’Arbolí, ha sigut i continua essent font d’abundància, font d’admiració, font d’històries i font d’existència. Com totes les fonts, de ben segur, cal recordar-la.
Meritxell Romanos Bayés
Comments are closed.