Text de la sòcia: Montserrat Comas Güell
Les darreres converses de La Devesa al Whatsapp han girat entorn de la importància de reflexionar sobre el turisme sostenible que sigui respectuós amb l’entorn. Tot i que finalment no vaig assistir a la xerrada de Jaume Salvat el dissabte 24 de novembre m’atreveixo a fer alguna reflexió.
Crec que tanta importància té procurar la preservació com buscar estratègies que aportin qualitat a la proposta. De possibilitats, evidentment, n’hi ha moltes i jo us en vull proposar una que ha funcionat a moltes poblacions.
Darrerament han fet fortuna iniciatives entorn a allò que se’n diu patrimoni intangible, és a dir, allò que tot i existir no es pot tocar perquè no té volum ni forma. Les cançons, els jocs, el paisatge o la literatura. Aquestes dues darreres solen maridar tant bé com el formatge i un bon vi.
Al Priorat, des de fa anys hi ha alguns exemples molt destacables que han utilitzat la literatura i els seus autors per posar en valor el territori. Mas Perxer i el seu pla Priorat en primera persona n’és un exemple excel·lent. N’hi de més propers com la ruta literària de l’Aleixar amb els versos del poeta Marià Manent (allí hi tenia el seu mas) de la mà del pintor Joaquim Mir que va pintar-ne molts racons durant una estada a casa del poeta. No gaire lluny, a la Selva del Camp, es pot seguir la presència de l’escriptor Josep Ma. Puig i Ferrater. Seria possible un exercici així a Arbolí?
Un dissabte de fa un parell d’anys em va venir a les mans el llibre d’Eugeni Perea Simon Cartografia Literària del Priorat que ens dona una mirada diferent del paisatge que ens envolta. Hi recull cançons i dites populars i fragments de poemes o narracions que parlen dels núvols o de la màgia del Montsant. L’any 1948 Josep Iglesies va publicar Les ciutats del món que inclou les “ciutats” de la rodalia, Arbolí inclòs a qui dedica tres pàgines. L’any 2010 el Centre de Lectura de Reus en va fer una nova edició.
Però, per a mi, per xalar i començar a pensar en la possibilitat de passejar visitants al so de la literatura hi ha una novel·la que s’hi escau. No tornarem mai més de Ramon Solsona. L’autor explica l’experiència (pròpia) d’un grup de soldats que, ja grans, recorden les milícies que van fer a Castillejos.
I acabo aquest desordre que només pretén suggerir una possible via per fer conèixer el poble a partir d’allò intangible que el defineix.
Montserrat Comas Güell
Comments are closed.