A casa sempre hem tingut un tros de castanyers. Durant molts anys el meu pare déia que era el tros més rendible ja que eren primerenques i les primeres d’arribar al mercat de Reus. Aixo féia que és venguessin a bon preu.
Les començavem a recollir la darrera setmana de setembre o la primera d’octubre, cosa que coincidía amb la festa Major. Recordo les meves germanes queixan-se de que tindrien les mans plenes de punxes per la festa. Aleshores no teniem guants i si en teniem eren molt precaris. Els dies millors per recollir-les, erem les matinades amb aigualera i quant bufava la marinada que humitejava les punxes dels pellons i així no punxaven tant.
Les que estaven dins del pelló, ara ja mig sec, calia trepitjar-les amb el peu i oh! sorpresa sortien aquelles brillans castanyes. Sempre en buscàvem una de sumàia que es pelaven millor, per poder fer el primer tast.
El principal motiu per ser tant primerenques és qué el tros és a la Solana.
La producció de castanyes era important encara en les dècades dels 50 i 60. Després la castanya gallega invadí el mercat.
Gaire bé tothom tenia un castanyer. Alguns de monumentals com el de ca l’ Arrel, del Rosers ,Ventaveiu, Anyep i molts d’altres els del Salin , Masdeu, Mas de la Garra, etc, etc.
Ara el tros el tenim abandonat, com la gran majoria.
Però arribava el dia de torrar-les i dels panellets.
Una paella foradada. Bon foc de llenya. I que petin les castanyes.
Abans féiem la castanyada amb familia, o una colleta d’amics.
Ara l’associació La Devesa ha aconseguit reunir a tot el poble, en una sola festa. I que resulta ser una de les més rexides del any.
«Marremeu torra castanyes
a la voreta del foc
ja ni peta una als morros
vet aquí el marremeu mort.»
Jordi Pàmies
Comments are closed.